ACCIÓ I MECANISME
- [LAXANT]. El bisacodilo és un laxant de tipus estimulant, derivat del difenilmetà. Actua estimulant el peristaltisme del còlon, per acció directa sobre la mucosa o sobre els plexes mentirics d'Auerbach. Produeix una acumulació de fluids i electròlits al lumen intestinal. L'acció comença a les 6-10 hores, per via oral o 15-60 minuts, per via rectal.
ADVERTIMENTS ESPECIALS
- Cal diagnosticar abans del tractament la causa del restrenyiment i descartar la possibilitat d'obstruccions del tracte gastrointestinal o apendicitis.
- Abans d'iniciar un tractament, el pacient ha d'estar correctament hidratat i els nivells d'electròlits són normals. No cal iniciar un tractament si aquests nivells estan alterats.
- En pacients ancians o debilitats, es recomana monitoritzar periòdicament els nivells d'electròlits.
ANCIANS
Els estimulants del peristaltisme poden exacerbar debilitat, descoordinació i hipotensió ortostàtica en pacients geriàtrics, com a resultat d'una gran pèrdua electrolítica, quan es fan servir repetidament.
CONSELLS AL PACIENT
- Aquest medicament no ha de ser utilitzat per pacients amb obstruccions intestinals.
- El seu ús continuat pot provocar habituament.
- Si al cap d'una setmana d'utilització, el restrenyiment no millora, persisteix o empitjora, cal consultar el metge o el farmacèutic.
- Abans d'iniciar un tractament davant del restrenyiment, caldria modificar els hàbits de vida. Es recomana ingerir una gran quantitat d'aigua diària (més de dos litres), una aportació adequada de fibra, respondre a l'estímul de la defecació i fer exercici.
CONTRAINDICACIONS
- Hipersensibilitat a qualsevol component del metgement.- Situacions en què el trànsit gastrointestinal es trobe dificultat o impedit, com [OBSTRUCCIÓ INTESTINAL], [IL·LEO] o [IMPACTACIÓ FECAL]. A causa dels efectes laxants del bisacodil, es podria agreujar l'obstrucció.- [DOLOR ABDOMINAL] d'origen desconegut. No s'hauria d'iniciar un tractament amb un laxant en pacients afectats de dolor abdominal fins haver identificat la causa, ja que el laxant podria emmascarar la simptomatologia d'un quadre més greu. Patologies en què resulti perillós augmentar el peristaltisme intestinal, com [APENDICITIS] o [PERFORACIÓ INTESTINAL]. La utilització de laxants en aquests pacients podria agreujar el quadre.- [HEMORRÀGIA DIGESTIVA] i malalties inflamatòries intestinals ([COLITIS ULCEROSA], [MALALTIA DE CROHN]). No s'ha d'administrar bisacodi en pacients amb hemorràgies digestives a causa dels seus efectes irritants de la mucosa intestinal. Trastorns anals com [HEMORROIDES] o [FISSURA ANAL]. El bisacodil administrat per via rectal pot produir irritació local.
EMBARÀS
Categoria B de la FDA. Es considera com a innocu quan s'utilitza de forma aïllada.
FARMACINÈTICA
Via oral: És un profàrmac que es metabolitza al còlon per acció de la flora bacteriana, donant lloc al metabòlit actiu, el bis-(para-hidroxifenil)-2-piridilmetà.- Absorció. S'absorbeix en molt petita quantitat. Aliments: la llet pot augmentar l'absorció del bisacodil, per la qual cosa es recomana distanciar la presa de llet i bisacodilo almenys dues hora.- Metabolisme. La part absorbida es metabolitza al fetge per reaccions de conjugació.- Excreció. El bisacodi no absorbit s'excreta amb la femta, mentre que la petita fracció absorbida s'elimina per orina.
INDICACIONS
- [ESTRENYMENT]. Tractament simptomàtic del restrenyiment temporal, com el produït per repòs perllongat al llit o viatges.
INTERACCIONS
- Digoxina. Lús prolongat de laxants pot originar una depleció dels nivells de potassi, augmentant la toxicitat de la digoxina. Es recomana controlar els nivells d'electròlits en pacients en tractament amb digoxina.
LACTÀNCIA
Ni la fracció activa del bisacodil (bis-(p-hidroxifenil)-piridil-2-metà) ni els seus glucurònids s'excreten a la llet materna. Ús acceptat durant la lactància.
NENS
Per regla general, no es recomana la utilització de laxants en nens menors de 6 anys, ja que no solen ser capaços de descriure'n els símptomes amb precisió. S'ha de fer un diagnòstic adequat abans de fer servir un laxant, ja que podria emmascarar quadres més greus. A la fitxa tècnica està aprovat l'ús dels comprimits en majors de 2 anys.
NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ
Els supositoris s'han d'administrar al matí, a primera hora.
POSOLOGIA
DOSIFICACIÓ:
PRECAUCIONS
- Simptomatologia d'apendicitis, com a pacients afligits de [NAUSEAS], [VOMITOS] o [CALABRES ABDOMINALS]. En pacients afectats per aquests símptomes, es recomana descartar la presència d'apendicitis, i si es diagnostiqués, no s'hauria d'utilitzar un laxant.
- [DESEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC]. Lús de laxants durant llargs períodes de temps pot donar lloc a fenòmens de desequilibri electrolític. Els pacients han d'estar correctament hidratats i els nivells d'electròlits han de ser normals abans d'iniciar un tractament amb un laxant.
- Dependència. L'ús continuat de laxants pot generar una dependència, ja que podrien donar lloc a desequilibris electrolítics que generessin atonia intestinal.
Marejos/síncope: S'han descrit marejos i/o síncope, sembla atribuïble a la distensió causada per la femta o com a resposta vasovagal al dolor abdominal relacionat amb el
restrenyiment i no necessàriament a l'administració del bisacodi en si mateix.
REACCIONS ADVERSES
Els efectes adversos del bisacodil són, en general, lleus i transitoris. Les reaccions adverses més característiques són:
- Digestives. Després de l'ús continuat podrien aparèixer [CANVES ABDOMINALS] i [DISTENSIÓ ABDOMINAL]. Les formes rectals podrien generar irritació, dolor i sagnat de la mucosa rectal, i en casos més greus, [PROCTITIS].
S'ha observat hematoquècia (evacuació de femta sanguinolenta) que generalment és lleu i remet espontàniament.
- Al·lèrgiques/dermatològiques: És molt rara la presència de [ERUPCIONS EXANTEMÀTIQUES] i les reaccions d'hipersensibilitat incloent-hi [ANGIOEDEMA] i [ANAFILAXIA].
- Metabolisme i de la nutrició: [DESHIDRATACIÓ].
SOBREDOSI
Símptomes: Després de l'administració excessiva, podria aparèixer un quadre caracteritzat per espasmes gastrointestinals, deposicions mucoses i diarreiques i pèrdua de potassi i altres electròlits. Tractament: S'haurà de suspendre l'administració del laxant. S'instaurarà un tractament de suport, amb rehidratació del pacient amb sèrum salí i administració de sals minerals si fos necessari. Es poden administrar antiespasmòdics per eliminar els espasmes intestinals.