Your cart
No hi ha més productes al teu carro
Espididol conté Ibuprofè (argnina).
Espididol és un analgèsic, antiinflamatori, antipirètic. L'ibuprofè és un derivat de l'àcid propiònic, amb activitat antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica. Els seus mecanismes d'acció podrien ser deguts a la inhibició de la síntesi perifèrica de les prostaglandines a causa de la seva unió competitiva i reversible a l'enzim ciclooxigenasa, enzim que transforma l'àcid araquidònic en les prostaglandines esmentades.
ADVERTIMENTS ESPECIALS
- Risc gastrointestinal: Els AINE estan associats a un augment del risc d'irritació gastrointestinal, ulceració, hemorràgia o perforació gastrointestinal. Les lesions poden aparèixer en qualsevol moment durant el tractament. Els ancians tenen un risc més gran d'esdeveniments gastrointestinals greus. Durant tractaments perllongats s'han de vigilar possibles signes i símptomes d'ulceració o hemorràgia. També cal buscar antecedents d'esofagitis, gastritis i/o úlcera pèptica per assegurar-se la curació total abans d'iniciar el tractament amb un AINE.
- Risc cardiovascular: Els AINE estan associats a un increment del risc d'esdeveniments cardiovasculars, incloent-hi infart de miocardi i nous casos d'hipertensió o empitjorament dels ja existents. El risc es pot incrementar amb la durada del tractament, sobretot en pacients amb malaltia cardiovascular o amb factors de risc de malaltia cardiovascular. Vigilar possibles signes de retenció hidrosalina (ex: formació d'edemes), especialment en pacients amb hipertensió o insuficiència cardíaca.
- Risc de reaccions cutànies greus: en rares ocasions s'han notificat casos severs, alguns mortals, com ara dermatitis exfoliativa, síndrome de Stevens-Johnson i necròlisi epidèrmica tòxica, en associació amb lús de AINE. És possible que els pacients tinguin un risc més alt de patir aquestes reaccions al començament del tractament: l'aparició d'aquesta reacció adversa ocorre en la majoria dels casos durant el primer mes de tractament. S'ha notificat pustul·losi exantemàtica generalitzada aguda (PEGA) associada a productes que contenen ibuprofè. L'administració d'ibuprofè s'ha de suspendre davant dels primers signes o símptomes de reaccions cutànies greus, com ara erupció cutània, lesions mucoses o qualsevol altre signe d'hipersensibilitat.
ANCIANS
Els ancians semblen ser més susceptibles als efectes adversos dels AINE. El risc de patir malaltia ulcerosa greu està incrementat en més grans de 65 anys, i sembla ser dosi-dependent. A més, poden causar retenció de líquids, podent produir complicacions cardiovasculars i reducció de l'eficàcia dels tractaments antihipertensius. Es recomana fer servir amb precaució, emprant la dosi eficaç més baixa possible.
CONSELLS AL PACIENT
- El pacient ha d'informar el seu metge en cas d'experimentar erupcions cutànies, símptomes que poguessin estar relacionats amb una úlcera gastroduodenal (com dolor epigàstric o femta fosca), alteracions visuals, augment de pes, edema o mal de cap prolongat.
- El pacient ha de notificar-li al metge si ha tingut alguna reacció asmàtica mentre prenia aquest medicament.
CONTRAINDICACIONS
- Hipersensibilitat a l'ibuprofè oa qualsevol component del medicament. S'han descrit casos de reaccions d'hipersensibilitat creuada amb altres AINE, per la qual cosa tampoc s'ha d'utilitzar en cas de [AL·LÈRGIA A SALICILATS] o [AL·LÈRGIA A AINE]. Aquestes reaccions al·lèrgiques són especialment freqüents en pacients asmàtics, amb pòlips nasals o que hagin experimentat rinitis, angioedema o urticària en rebre un altre AINE o salicilats.
- [ULCERA PEPTICA] activa o recidivant, malaltia inflamatòria intestinal activa o qualsevol altre procés que augmenti el risc de [HEMORRÀGIA GASTROINTESTINAL]. L'ibuprofè presenta efectes ulcerogènics a causa de la inhibició de la síntesi de prostaglandines, per la qual cosa podria augmentar el risc d'hemorràgia digestiva i perforació.
- [ALTERACIONS DE LA COAGULACIÓ]. L'ibuprofè presenta uns efectes antiagregants plaquetaris, encara que menys potents i duradors que els de l'àcid acetilsalicílic. Per tant, pot augmentar el temps d'hemorràgia, per la qual cosa s'ha de fer servir amb precaució en pacients amb [DIATESIS HEMORRÀGICA] o [HEMORRÀGIA] activa, així com en pacients amb [TROMBOCITOPÈNIA].
- Dolor perioperatori dins el marc d'un bypass coronari.
- Insuficiència renal greu (CLcr < 30 ml/min). No s'ha avaluat la seguretat i l'eficàcia, per la qual cosa s'aconsella no emprar.
- Insuficiència hepàtica greu (classe C de Child-Pugh). No s'ha avaluat la seguretat i l'eficàcia, per la qual cosa s'aconsella no emprar.
- Insuficiència cardíaca greu (classe III-IV de la NYHA) o hipertensió arterial no controlada. La retenció de líquids podria empitjorar aquestes patologies.
- Embaràs. El seu ús està contraindicat durant el tercer trimestre de l'embaràs, i la seva ocupació no s'aconsella durant períodes prolongats de temps en els dos primers trimestres.
EFECTES SOBRE LA CONDUCCIÓ
Els pacients que experimentin mareig, vertigen, alteracions visuals o altres trastorns del sistema nerviós central mentre estiguin prenent ibuprofè, hauran d'abstenir-se de conduir o manejar maquinària. Generalment tractaments curts no necessiten precaucions especials.
EMBARÀS
Seguretat en animals: no s'han registrat efectes teratògens, però sí danys fetals de vegades importants, així com afectació del part.
Seguretat en humans: no hi ha estudis adequats i ben controlats en humans. La inhibició de la síntesi de prostaglandines fetals durant els dos primers trimestres gestacionals s'ha associat amb un increment del risc d'avortament, malformacions cardíaques (fins a 1,5% més que amb placebo) i gastrosquisi. El risc sembla incrementar-se amb dosis altes i tractaments perllongats.
D'altra banda, l'ús crònic durant el tercer trimestre podria produir teòricament tancament prematur del ductus arteriós del fetus i disfunció renal fetal amb risc d'oligohidroamniosi. A més, a causa dels seus efectes antiagregants plaquetaris es podria prolongar el temps d'hemorràgia, amb possible afectació fetal i riscos al part. Un altre possible efecte que podria aparèixer és la reducció i fins i tot anul·lació de la contractilitat uterina, provocant un retard anòmal del part i una prolongació no fisiològica de la gestació.
Es desconeix si l‟administració puntual d‟un AINE podria suposar un risc fetal.
La utilització d'ibuprofè durant els dos primers trimestres de l'embaràs només s'accepta si no hi ha alternatives terapèutiques més segures, els beneficis superin els possibles riscos. Si s'hagués de fer servir, es farà a la dosi més baixa possible i durant el menor temps possible. La utilització d'un AINE al tercer trimestre està contraindicada.
Efectes sobre la fertilitat: l'ibuprofè pot alterar la fertilitat femenina i no es recomana en dones que intenten concebre. En dones amb dificultats per concebre o que estan sent sotmeses a una investigació de fertilitat, caldria considerar la suspensió d'aquest medicament.
FARMACINÈTICA
Via oral, parenteral:
L'ibuprofè àcid és un compost racèmic, dels quals el S(+)-enantiòmer posseeix gairebé tota l'activitat farmacològica. In vivo, gairebé el 70% del R(-)-enantiòmer d'ibuprofè àcid es converteix en el S(+)-enantiòmer, farmacològicament actiu.
Farmacocinetica lineal en el rang de dosificació de 200-800 mg
- Absorció:
INDICACIONS
- Tractament del [DOLOR] de lleu a moderat.
INTERACCIONS
- AINE, incloent-hi dosis baixes d'àcid acetilsalicílic: l'ús simultani de més d'un AINE s'ha d'evitar pel risc que apareguin efectes adversos sense incrementar l'eficàcia terapèutica. A més, l'ibuprofè podria reduir l'eficàcia antiagregant plaquetària de l'àcid acetilsalicílic quan s'administren conjuntament. En cas de necessitar l'administració dels dos fàrmacs, s'aconsella distanciar-ne les preses (administrar l'ibuprofè 8 hores abans o 30 minuts després de l'AAS).
- Alcohol: es pot veure potenciada la toxicitat.
- Aliskiren: possible reducció de l'efecte antihipertensiu d'aliskiren (els AINE actuen sobre el sistema renina-angiotensina). En pacients amb la funció renal compromesa (deshidratats o d'edat avançada) es pot precipitar el deteriorament de la funció renal (possible insuficiència renal aguda, normalment reversible). Precaució, especialment en gent gran, monitoritzant l'efecte antihipertensiu i la funció renal.
- Aliments: els aliments retarden el Tmax (de ± 2 h en dejú a ± 3 h després de prendre aliments), encara que això no té efectes sobre quantitat absorbida.
- Antibacterians quinolònics: hi ha informes aïllats de convulsions que poden haver estat degudes a l'ús concomitant de quinolones i ALGUNS antiinflamatoris no esteroides.
- Anticoagulants orals, heparina: possible augment de l'efecte anticoagulant, amb risc d'hemorràgia. S'aconsellen controls periòdics dels índexs de coagulació.
- Antidiabètics sulfonilurees (clorpropamida, glibenclamida, tolbutamida): possible augment dels efectes hipoglucemiants, en reduir l'excreció renal.
- Antidepressius ISRS (fluoxetina, paroxetina, sertralina, citalopram): possible augment del risc d'hemorràgia en general i gastrointestinal en particular, especialment en ancians i pacients amb historial d'hemorràgies digestives.
- Antihipertensius (IECA, Beta-bloquejants): possible reducció de l'efecte antihipertensiu.
- Bisfosfonats orals (àcid alendrònic): possible augment del risc d'esofagitis i úlcera gàstrica. Descrits casos amb naproxè i alendronat.
- Ciclosporina: l'efecte dels AINE sobre les prostaglandines renals pot incrementar la nefrotoxicitat de la ciclosporina.
- Antiagregants plaquetaris, incloent pentoxifilina: hi ha més risc d'hemorràgia en general, i gastrointestinal en particular. Administrar amb precaució.
- Corticoides: possible augment de la incidència de molèsties gàstricas. Tot i això, l'ús simultani amb glucocorticoides en el tractament de l'artrosi pot proporcionar un benefici terapèutic addicional i permet reduir la dosificació del glucocorticoide.
- Digitàlics (digoxina): possible augment de les concentracions plasmàtiques del digitàlic (en nounats). També hi ha risc d'empitjorament de la insuficiència cardíaca i de reducció de la funció renal.
- Diürètics (tiazides, diürètics d'alt sostre): risc de reducció de l'efecte natriurètic i diürètic. Pot reduir l'acció antihipertensiva dels diürètics tiazídics.
- Diürètics estalviadors de potassi i antagonistes de l'aldosterona: possible increment del risc d'hiperpotassèmia. S'aconsella la monitorització freqüent dels nivells sèrics de potassi.
- Glitasones (pioglitazona, rosiglitazona): risc teòric de potenciació de l'edema que, tant les glitazones com els AINE, poden originar. Precaució i monitoritzar possibles signes de retenció de líquids i insuficiència cardíaca (turmells inflats, dispnea).
- Hidralazina: possible disminució de lefecte hipotensor.
- Iloprost: possible increment del risc dhemorràgia.
- Liti, sals: possible incrementant de la toxicitat del liti degut a una reducció en la seva eliminació.
- Metrotexat (administrat a dosis de 15 mg/setmana o superiors): possible augment dels nivells plasmàtics de metotrexat, amb risc de toxicitat, de vegades molt greu. La gravetat depèn en gran mesura de les dosis de metotrexat utilitzades. El risc dinteracció es redueix amb dosis baixes de metotrexat com les utilitzades en psoriasi i artritis reumatoide.
- Mifepristona: Els antiinflamatoris no esteroïdals no s'han d'administrar en els 8-12 dies posteriors a l'administraci n de la mifepristona ja que aquests poden reduir-ne els efectes.
- Paracetamol: l'ús simultani i perllongat de paracetamol i AINE pot ocasionar un augment del risc d'efectes renals adversos.
- Pentoxifilina: En pacients que reben tractament amb ibuprofè en combinació amb pentoxifilina pot augmentar el risc d'hemorràgia, per la qual cosa es recomana monitoritzar el temps de sagnat.
- Suplements de potassi: possible augment dels nivells de potassi, amb risc d'hiperkalèmia.
- Ticlopidina: possible increment del risc dhemorràgia.
- Zidovudina: possible alteració dels reticulòcits, apareixent anèmia greu una setmana després de l'inici de l'administració de l'AINE. Cal vigilar els valors hemàtics, sobretot a l'inici del tractament.
LACTÀNCIA
Després de la ingestió de 400 mg d'ibuprofè, no s'han detectat concentracions detectables a llet materna, amb un límit de detecció de 0,5-1 mcg/ml. No obstant això, els fabricants aconsellen no utilitzar durant la lactància, a causa del risc d'inhibir la ciclooxigenasa al lactant.
NENS
La seguretat i eficàcia en nens menors de 3 mesos no han estat establertes, per la qual cosa no se'n recomana l'ocupació. L'ibuprofè no ha de ser automedicat a nens menors de 12 anys.
NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ
Administració amb aliments : administrar juntament amb aliments.
POSOLOGIA
- Adults: 400 mg/6-8 h. Dosi màxima 1.200 mg/24 h.
- Nens i adolescents < 18 anys: utilitzar presentacions adaptades a aquesta edat.
- Avis: podrien requerir una disminució de la dosi.
Administració amb aliments : administrar juntament amb aliments.
Durada del tractament : consultar amb el metge i/o farmacèutic en cas d'empitjorament dels símptomes o persistència durant més de 5 dies (dolor) o 3 dies (febre).
Oblit de dosi : administrar la dosi següent a l'hora habitual. No duplicar la dosi següent.
- Nens i adolescents < 18 anys: utilitzar presentacions adaptades a aquesta edat.
- Avis: podrien requerir una disminució de la dosi.
Administració amb aliments : administrar juntament amb aliments.
Durada del tractament : consultar amb el metge i/o farmacèutic en cas d'empitjorament dels símptomes o persistència durant més de 5 dies (dolor) o 3 dies (febre).
Oblit de dosi : administrar la dosi següent a l'hora habitual. No duplicar la dosi següent.
POSOLOGIA EN INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA
- Insuficiència hepàtica lleu a moderada (classes A i B de Child-Pugh): fer servir amb precaució a la mínima dosi possible.
- Insuficiència hepàtica greu (classe C de Child-Pugh): contraindicat.
POSOLOGIA EN INSUFICIÈNCIA RENAL
- Insuficiència renal lleu a moderada (CLcr 30-90 ml/min): fer servir amb precaució a la mínima dosi possible.
- Insuficiència renal greu (CLcr < 30 ml/min): contraindicat.
PRECAUCIONS
- [INSUFICIÈNCIA RENAL]. L'ibuprofè s'elimina per orina, per la qual cosa en cas d'insuficiència renal es podria produir acumulació, amb risc d'intoxicació. A més, podria donar lloc a una disminució del flux sanguini renal amb insuficiència renal aguda reversible a causa de la inhibició de la síntesi de prostaglandines vasodilatadores, i fins i tot s'han descrit casos de síndrome nefròtica i nefritis intersticial aguda amb tractaments prolongats. En pacients amb insuficiència lleu a moderada (CLcr entre 30-90 ml/min) es recomana iniciar el tractament amb una dosi menor a la de pacients amb funcionalitat renal normal, vigilant curesment al pacient. L'ús en insuficiència greu (CLcr < 30 ml/min) està contraindicat (vegeu Contraindicacions).
- [INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA]. A causa del seu metabolisme hepàtic, en cas d'insuficiència hepàtica es podria produir acumulació i intoxicació. En pacients amb insuficiència lleu a moderada (classe A o B de Child-Pugh) es recomana iniciar el tractament amb una dosi menor a la de pacients amb funcionalitat hepàtica normal, vigilant amb cura el pacient. L'ús en insuficiència greu (classe C de Child-Pugh) està contraindicat (vegeu Contraindicacions).
- Historial d'úlcera pèptica. La utilització d'un AINE, inclòs ibuprofè, ha donat lloc a quadres d'úlceres gastroduodenals, així com hemorràgia i casos de perforació que podrien ser mortals. El risc d'úlcera està augmentat en tractaments a altes dosis o durant llargs períodes de temps, pacients amb historial d'úlcera pèptica, especialment si ja ha tingut hemorràgia o perforació gastrointestinal, així com en ancians.
Com a regla general, s'aconsella administrar qualsevol AINE amb aliments per reduir el dany gàstric. A més, en grups de risc s'aconsella iniciar el tractament amb la dosi mínima possible i associar sempre que es pugui un fàrmac antiulcerós (antihistamínics H2 o inhibidors de la bomba).
S'haurà de vigilar estretament aquests pacients, així com aquells que estiguin en tractament amb fàrmacs que puguin afavorir les hemorràgies, com anticoagulants orals o antiagregants plaquetaris.
En cas que hi hagi símptomes d'úlcera activa o hemorràgia digestiva, s'interromp el tractament. De la mateixa manera, no cal iniciar un tractament amb ibuprofè en persones amb úlcera pèptica activa (vegeu Contraindicacions).
- [MALALTIA INFLAMATÒRIA INTESTINAL]. Lus AINE podrien precipitar crisis simptomàtiques de malalties com malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, per la qual cosa s'aconsella fer servir amb precaució, i evitar el seu ús en cas de malalties actives (Vegeu Contraindicacions).
– Efectes cardiovasculars. Els AINE podrien donar lloc a retenció de líquids (especialment amb l'ús prolongat), a causa de la inhibició de la síntesi de prostaglandines vasodilatadores, cosa que podria donar lloc a l'aparició o agreujament de [HIPERTENSIÓ ARTERIAL], sobretot en casos en els que no hi hagi tractament previ, o en què aquest no hagi pogut controlar la malaltia.
D'altra banda, l'administració de dosis elevades d'ibuprofè (=/> 2.400 mg/24 h) s'ha relacionat amb més risc de trombosi arterial, de manera similar al d'inhibidors específics de COX-2 a dosis terapèutiques. Per tant, es recomana evitar l'ús d'aquestes dosis en pacients amb [INSUFICIÈNCIA CARDÍACA] moderada a greu (classes II-IV de NYHA), [CARDIOPÀTIA ISQUEMICA], [ARTERIOPÀTIA PERIFÈRICA], [ICTUS] o [ISQUEMIA CEREBRAL].
Abans d'iniciar un tractament a llarg termini amb ibuprofè, i especialment en cas que es necessitin dosis altes, seria recomanable avaluar altres factors de risc cardiovascular com [DISLIPÈMIA], [DIABETS] o [TABAQUISME].
L'ús de dosis d'ibuprofè reduïdes (1.200 mg/24 h) i durant un període limitat de temps no sembla que presentin els mateixos riscos cardiovasculars. Per tant, igual que amb altres AINE, la recomanació general seria fer-lo servir a la mínima dosi que permeti controlar els símptomes i durant el menor període de temps possible.
- Reaccions cutànies. La utilització d'AINE ha ocasionat reaccions adverses greus molt rares, però potencialment mortals, com ara dermatitis exfoliativa, necròlisi epidèrmica tòxica o síndrome de Stevens-Johnson. Aquestes reaccions adverses solen ser d'inici d'hora, el primer mes de tractament. En cas que s'apreciïn símptomes d'hipersensibilitat, lesions mucoses o eritema cutani, se suspendrà el tractament.
- [ASMA] crònic. En aquests pacients és especialment freqüent l'aparició de reaccions d'hipersensibilitat amb broncoespasme, per la qual cosa es recomana extremar les precaucions. En cas que s'observi empitjorament de la funció respiratòria, se suspendrà el tractament.
- [MENINGITIS ASEPTICA]. S'han comunicat casos rars de meningitis asèptica en pacients tractats amb AINE, probablement a causa d'una reacció d'hipersensibilitat, si bé no s'ha trobat al·lèrgia creuada entre AINE. Ha estat més freqüent en pacients amb [LUPUS ERITEMATÓS SISTÈMIC] i altres [COLAGENOSIS], encara que també ha estat notificada en alguns pacients que no patien aquestes patologies. En pacients tractats amb AINE que desenvolupin símptomes de meningitis, cal considerar la possibilitat de meningitis asèptica.
- Ibuprofè lisina està contraindicada en cas d'infecció o sospita de la mateixa en nens preterme.
PRECAUCIONS RELATIVES A EXCIPIENTS
- Aquest medicament conté sacarosa. Els pacients amb [INTOLERÀNCIA A FRUCTOSA] hereditària, malaabsorció de glucosa o galactosa, o insuficiència de sacarasa-isomaltasa, no han de prendre aquest medicament.
REACCIONS ADVERSES
Les reaccions adverses són més freqüents amb dosis de 3200 mg/dia.
- Gastrointestinals: (>10%): [DISPÈPSIA], [DIARREA]. (1-10%): [NAUSEES], [VOMITS], [DOLOR ABDOMINAL]. (0.1-1%): [HEMORRÀGIA GASTROINTESTINAL], [ULCERA GASTRICA], [ULCERA DUODENAL], [AFTES ORALS]. (<0.1%): [PERFORACIÓ INTESTINAL], [FLATULÈNCIA], [ÉSTRENYIMENT], [ESOFAGITIS], [OBSTRUCCIÓ ESOFÀGICA], exacerbació de malaltia diverticular, colitis hemorràgica inespecífica, [COLITIS ULCEROSA] o [MALALTIA DE CROHN], [MELENA]. Si es produís hemorràgia gastrointestinal, podria ser causa d'anèmia i de [HEMATEMESIS].
- Dermatològiques/Hipersensibilitat: (1-10%): [ERUPCIONS EXANTEMÀTIQUES]. (0.1-1%): [URTICÀRIA], [PRURIT], [PURPURA] (inclosa la porpra al·lèrgica), [ANGIOEDEMA], [RINITIS], [ESPASME BRONQUIAL]. (<0.1%): [ANAFILAXIA]. (<0.01%): [ERITEMA MULTIFORME], [NECROLISI EPIDERMICA TÒXICA], lupus eritematós sistèmic, [ALOPÈCIA], [REACCIONS DE FOTOSENSIBILITAT], reaccions cutànies greus com [SINDROME DE STEVENS-JOHNSON], [SINDROME DE STEVENS-JOHNSON] Lyell) i [VASCULITIS] al·lèrgica; freqüència desconeguda [SINDROME DRESS] (que pot incloure erupció cutània, inflamació dels ganglis limfàtics i [EOSINOFÍLIA]) i pustul·losi exantemàtica generalitzada aguda (PEGA).
En la major part dels casos en què s'ha comunicat [MENINGITIS ASEPTICA] amb ibuprofè, el pacient patia alguna forma de malaltia autoimmunitària (com lupus eritematós sistèmic o altres malalties del col·lagen), cosa que suposava un factor de risc. Es manifesta per cefalea intensa, nàusees, vòmits, febre, rigidesa de clatell i una certa obnubilació, possiblement deguda per una reacció d'hipersensibilitat. S'ha observat un augment de la síntesi intratecal d'IgG, amb presència d'immunocomplexos al líquid cefaloraquidi.
Les reaccions anafilàctiques o anafilactoides tenen lloc normalment en pacients amb història d'hipersensibilitat a l'àcid acetilsalicílic ia altres antiinflamatoris no esteroïdals. Això també podria passar en pacients que no han mostrat prèviament hipersensibilitat a aquests fàrmacs.
En cas de reacció d'hipersensibilitat generalitzada greu ppot aparèixer inflor de cara, llengua i laringe, broncoespasme, asma, taquicàrdia, hipotensió i xoc.
- Sistema nerviós central: (1-10%): [ASTÈNIA], [SOMNOLÈNCIA], [CEFALEA], [MAREU], [VERTIG]. (0.1-1%): [INSOMNI], [ANSIETAT]. (<0.1%): reacció de [PSICOSI], [NERVIOSISME], [IRRITABILITAT], [DEPRESSIÓ], [CONFUSIÓ] o desorientació.
- Hematològiques: Es pot prolongar el temps de sagnat. Els rars casos observats de trastorns hematològics corresponen a [TROMBOCITOPÈNIA], [LEUCOPÈNIA], [GRANULOCITOPÈNIA], [PANCITOPÈNIA], [AGRANULOCITOSIS], [ANÈMIA APLASICA], [ANÈMIA HEMÒLITICA].
- Cardiovasculars: Sembla que hi ha una major predisposició per part dels pacients amb hipertensió o trastorns renals a patir [EDEMA]. Podria aparèixer [HIPERTENSIÓ ARTERIAL] o [INSUFICIÈNCIA CARDÍACA] (especialment en pacients ancians).
- Renals: [AUGMENT DE NITROGEN UREIC] i [AUGMENT DE CREATININA SERICA]. En casos excepcionals, els AINEs poden ser responsables de [INSUFICIÈNCIA RENAL AGUDA], [NEFRITIS INTERSTICIAL], [GLOMERULONEFRITIS], [NECROSIS MEDULAR RENAL] o [SINDROME NEFROTIC], [PROTEINÚRIA], [HIPERPOTASEMIA], [HIPOPOTASEMIA]. S'ha observat en pacients susceptibles que prenen altes dosis d'AINE durant períodes de temps prolongats. Són pacients de risc els que tenen insuficiència cardíaca, renal o hepàtica, ascitis, hiperreninèmia, hiperaldosteronemia, xoc, sepsi, lupus eritematós sistèmic, deshidratació, els tractats amb IECA o amb diürètics i els ancians.
- Hepàtiques: En rars casos s'han observat [AUGMENT DE TRANSAMINASES], [HEPATITIS] i [ICTERÍCIA].
- Otològiques: Poques vegades, [TINNITUS].
- Oftàlmiques: Molt rarament s'han observat reaccions òptiques, com [VISIÓ BORROSA], disminució de l'agudesa visual o canvis en la percepció del color ([DISCROMATÒPSIA]) després de l'administració d'ibuprofè, que remeten de forma espontània. Casos aïllats de [AMBLIOPIA] tòxica reversible.
- En molt rars casos podrien veure's agreujades les inflamacions associades a infeccions.
SOBREDOSI
Símptomes: L'ibuprofè pot donar lloc a efectes tòxics a partir de dosis de 80-100 mg/kg, i els símptomes apareixen al cap d'unes 4 h. En cas de sobredosi lleu poden aparèixer símptomes com dolor abdominal, nàusees i vòmits, cefalea, somnolència, letargia, nistagmus, tinnitus i atàxia. Rarament apareixen símptomes més greus, encara que es podria produir hemorràgia digestiva, hipotensió, hipotèrmia, acidosi metabòlica, convulsions, insuficiència renal, coma, distress respiratori de l'adult i apnea transitòria en nens després d'ingerir-ne grans quantitats.
Tractament: No hi ha antídot específic.
Davant de sobredosis lleus, per dosis de fins a 50 mg/kg, que no s'espera que donin lloc a intoxicació simptomàtica, es procedirà a administrar aigua per mitigar les possibles reaccions gastrointestinals.
En cas de sobredosi majors, i si n'ha transcorregut menys d'una hora, es procedirà a afavorir l'eliminació de l'ibuprofè no absorbit mitjançant l'administració de carbó actiu i l'emesi forçada. L'emesi forçada està contraindicada en nens que hagin ingerit més de 400 mg/kg degut al risc de convulsions i pneumònia per aspiració. La rentada gàstrica només es recomana per a aquelles sobredosis que poguessin ser potencialment fatals.
Si hagués passat més d'una hora de la sobredosi, es procedirà a instaurar un tractament simptomàtic, especialment davant de la hipotensió, hemorràgia digestiva i acidosi metabòlica. Pot intentarla diüresi forçada amb alcalinització d'orina.
A causa de la seva elevada unió a proteïnes plasmàtiques, no cal esperar que l'ibuprofè es pugui eliminar per hemodiàlisi.
