FARINGENIL 20 COMP

ACCIÓ I MECANISME La benzocaïna és un anestèsic local tipus èster, bloqueja la iniciació i propagació dels impuls nerviós en impedir la despolarització de la membrana axoplàsmica, en interferir l'entrada dels ions sodi. El clorat potàssic és un sialagog, astringent i antisèptic feble. Pertany al grup dels clorats. Actua alliberant àcid clòric (oxidant) amb feble acció antisèptica. ADVERTIMENTS ESPECIALS - L'aplicació bucal d'anestèsics locals pot originar problemes en la deglució i, per tant, risc d'aspiració, per la qual cosa es recomana no menjar a l'hora següent a l'aplicació. ANCIANS La gent gran té més tendència a patir toxicitat sistèmica, per la qual cosa s'aconsellen dosis menors que en adults. CONSELLS AL PACIENT - Els comprimits no s'han de mastegar ni empassar-se, ja que la seva acció és local.- S'aconsella no menjar mentre persisteixi l'anestèsia davant el risc d'aspiració o mossegar-se la llengua o mucosa bucal. o van acompanyats de febre alta, mal de cap, nàusees, o vòmits, cal consultar amb el seu metge. CONTRAINDICACIONS - Hipersensibilitat a la benzocaïna, [AL·LÈRGIA A ANESTÈSICS LOCALS TIPUS ESTER] oa altres derivats de l'àcid p-aminobenzoic (PABA).- Nens menors de 6 anys. EMBARÀS No hi ha estudis adequats i ben controlats en humans. A causa de la pobra absorció sistèmica, sembla que el risc fetal és mínim utilitzant dosis moderades durant curts períodes de temps, però l'ús d'aquest medicament només s'accepta en cas d'absència d'alternatives terapèutiques més segures. INDICACIONS Afeccions de bocai garaganta: [AFÒNIA], [RONQUERA], [LARINGITIS] i [FARINGITIS], dolor en deglutir, irritació de les parets mucoses orofaríngies. INTERACCIONS Sulfamides: el PABA, producte del metabolisme de la benzocaïna, pot inhibir lacció de les sulfamides. Evitar ladministració conjunta.- Interaccions amb proves analítiques: No utilitzar benzocaïna 72 h abans de la realització de la prova de punció pancreàtica amb bentiromida, ja que hi ha la possibilitat dinterferència en el resultat de la prova. LACTÀNCIA S'ignora si aquest medicament és excretat amb la llet materna. A causa de pobra absorció sistèmica, es pot esperar una mínima excreció amb la llet materna i, per tant, un risc per al lactant no significatiu utilitzant dosis moderades durant curts períodes de temps. NENS Els nens tenen més tendència a patir toxicitat sistèmica. No s'ha d'administrar nens menors de 6 anys sense consultar amb el metge. NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ els comprimits s'han de dissoldre a la boca, sense empassar-los ni mastegar-los. POSOLOGIA Adults i nens més grans de 6 anys: 1 comprimit/3-4 h. En casos aguts 1 comporimit/2 h. Durant tractaments continuats, dosi màxima, 8 comprimits/dia. REACCIONS ADVERSES La via d'administració ia les dosis emprades fan poc probable l'aparició de reaccions adverses. Els efectes adversos són, en general, lleus i transitoris, encara que importants en alguns casos. Les reaccions adverses més característiques de benzocaïna són: -Rarament (<1%): reacció anafilactoide, sensació de cremor bucal.-Excepcionalment (<<1%): metahemoglobinèmia caracteritzada per cianosi.El contacte prolongat de la benzocaïna amb les membranes mucoses pot produir deshidratació de l'epiteli i enduriment de les mucoses. Les reaccions adverses més característiques de potassi, clorat són: -Rarament (<1%): amb dosis elevades, al voltant de 5 g en adults i d'1 g en nens, es poden provocar intoxicacions agudes manifestades mitjançant nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, hemorràgia, anèmia hemolítica i metahemoglobinèmia.