INISTÓ ANTITUSIU I DESCONGESTIU XAROP 200 ML

ACCIÓ I MECANISME - Combinació d'un [ANTITUSIU] central, un [DESCONGESTIONANT NAS/FARINGEU] i un agent [ANTAGONISTA HISTAMINÈRGIC (H-1)], que poden eliminar la tos, la congestió nasal i la rinorrea associada a processos catarrals. ADVERTIMENTS ESPECIALS - Es recomana vigilar el pacient per si apareguessin signes d'abús. - S'ha d'evitar l'associació amb IMAO, deixant transcórrer almenys 14 dies de descans entre l'administració dels dos fàrmacs. - Es recomana monitoritzar periòdicament la pressió arterial en pacients hipertensos. CONSELLS AL PACIENT - Es recomana no superar les dosis diàries recomanades. si el pacient té diabetis, malalties del cor, hipertensió o glaucoma, així com si està en tractament amb qualsevol altre fàrmac. S'ha d'avisar el metge si el pacient està en tractament amb antidepressius. o de l'humor del pacient.- S'ha de suspendre el tractament i acudir al metge si apareix nerviosisme, cefalea intensa, marejos o insomni, si els símptomes persisteixen per més de set dies o si hi apareix febre alta.- S'aconsella beure abundant quantitat d'aigua durant el tractament.- No s'ha d'administrar juntament amb altres medicaments que continguin descongestius nasals. CONTRAINDICACIONS

ADVERTIMENTS SOBRE EXCIPIENTS:

- Aquest medicament conté sacarosa. Els pacients amb [INTOLERÀNCIA A FRUCTOSA] hereditària, malaabsorció de glucosa o galactosa, o insuficiència de sacarasa-isomaltasa, no han de prendre aquest medicament.>

DOPATGE

Aquest medicament contenen alcohol. Està prohibida la seva ingesta durant la competició en certs esports. La detecció es farà per anàlisi d'alè i/o de la sang. El llindar de violació de norma antidopatge (valor hematològic) és de 0,1 g/l en els esports següents: aeronàutica, automobilisme, motociclisme, motonàutica i tir amb arc.

L'alcohol es considera substància específica i, per tant, una violació de la norma en què estigui involucrada aquesta substància pot ocasionar una reducció de sanció sempre que l'esportista pugui demostrar que l'ús de la substància específica en qüestió no va ser amb intenció de augmentar-ne el rendiment esportiu.

EFECTES SOBRE LA CONDUCCIÓ Aquest medicament pot donar lloc a una sedació lleugera en determinats pacients, afectant substancialment la capacitat per conduir i/o manejar maquinària. Els pacients hauran d'evitar manejar maquinària perillosa, incloent-hi automòbils, fins que tinguin la certesa raonable que el tractament farmacològic no els afecta de manera adversa. EMBARÀS No s'han realitzat estudis adequats i ben controlats en humans, per tant, la utilització d'aquest medicament només s'accepta en cas d'absència d'alternatives terapèutiques més segures. INDICACIONS - [RESFRIAT COMUN]. Tractament simptomàtic dels processos catarrals que cursin amb [TOS SECA], sobretot en aquella de naturalesa irritativa o nerviosa, i [CONGESTION NASAL]. INTERACCIONS - Alcohol. Pot potenciar l'aparició d'efectes secundaris. Antiarrítmics. Alguns antiarítmics podrien augmentar la toxicitat del dextrometorfà per inhibició del metabolisme. Anticol·linèrgics (antiparkinsonians, antidepressius tricíclics, IMAO, neurolèptics). Aquests fàrmacs podrien potenciar els efectes anticolinèrgics de la triprolidina.- Antidepressius tricíclics. Podria produir-se una potenciació dels efectes estimulants cardíacs, amb hipertensió i taquicàrdia. Antihipertensius (beta-bloquejants, diürètics, guanetidina). La pseudoefedrina podria antagonitzar els efectes antihipertensius, i fins i tot donar lloc a crisis hipertensives en combinar-la amb betabloquejants. Es recomana vigilar la pressió arterial.- Digitàlics. Podria augmentar-se el risc d'arítmies cardíaques. Estimulants nerviosos (amfetamines, cocaïna, xantines). Podria potenciar-se l'estimulació nerviosa, donant lloc a excitabilitat intensa. Expectorants i mucolítics. Podria produir-se una obstrucció pulmonar en inhibir-se el reflex de la tos.- Hormones tiroïdals. Podria produir-se una potenciació dels efectes estimulants cardíacs, amb hipertensió i taquicàrdia.- IMAO. Els IMAO podrien donar lloc a quadres greus i potencialment fatals en combinar-los amb pseudoefedrina (crisis hipertensives) o amb dextrometorfà (excitació, hipertensió). Es recomana no administrar productes amb pseudoefedrina o dextrometorfà fins passats almenys 14 dies del tractament amb l'antidepressiu. ISRS (fluoxetina, paroxetina). Es pot augmentar la toxicitat del dextrometorfà a causa de la inhibició del seu metabolisme per aquests fàrmacs.- Metildopa. Podria aparèixer crisis hipertensives després de l'administració conjunta amb pseudoefedrina.- Nitrats. La pseudoefedrina podria antagonitzar els efectes antianginosos dels nitrats. Sedants (analgèsics opioides, barbitúrics, benzodiazepines, antipsicòtics). L´administració conjunta d´antihistamínics juntament amb un fàrmac sedant podria potenciar l´acció hipnòtica. Es recomana extremar les precaucions.- Simpaticomimètics. Es pot produir una potenciació dels efectes secundaris. LACTÀNCIA La pseudoefedrina s'excreta amb la llet materna, però no se sap si el dextrometorfà i la triprolidina ho fan. Els lactants poden ser especialment sensibles als efectes adversos daquests fàrmacs, per la qual cosa es recomana suspendre la lactància o evitar ladministració daquest medicament. NENS No s'ha avaluat la seguretat i l'eficàcia en nens menors de sis anys, per la qual cosa no se'n recomana la utilització. Pel que fa als nens grans, es recomana utilitzar-los amb precaució, ja que poden ser especialment sensibles als efectes adversos d'aquest medicament. NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ El xarop es pot prendre directament o dissolt en algun altre líquid. S'ha de beure un got d'aigua després de l'administració del medicament. Es recomana beure una quantitat d'aigua abundant durant el tractament. POSOLOGIA DOSIFICACIÓ:- Adults, oral: 10 ml/8 hores.- Nens, oral:* Nens majors de 12 anys: 10 ml/8 hores.* Nens entre 6-12 anys: 5 ml/8 hores.* Nens menors de 6 anys: No s'ha avaluat la seguretat i l'eficàcia, per la qual cosa no se'n recomana la utilització. POSOLOGIA EN INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA * Pot ser necessari un ajust de dosi, ja que es pot veure alterat el metabolisme del dextrometorfà. POSOLOGIA EN INSUFICIÈNCIA RENAL * Moderada o greu: pot ser necessari un ajustament de dosi, encara que no s'han realitzat estudis específics. PRECAUCIONS - [INSUFICIÈNCIA RENAL], [INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA]. Es podria produir una acumulació dels principis actius del medicament.

- Pacients amb [DIABETS], [CARDIOPÀTIA] ([INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA], [CARDIOPÀTIA ISQUEMICA]), [HIPERTENSIÓ ARTERIAL], [ARRITMIA CARDIACA], [FEOCROMOCITOMA], [HIPERPLÀSIA PROSTÀTICA] o [OBSTRUCCIÓ DE LA VELLA URINÀRIA], [MIASTÈNIA GREU], [ULCERA PÈPTICA] ], predisposició al glaucoma. Tant la pseudoefedrina com la triprolidina podrien agreujar els símptomes. En casos greus, pot ser recomanable evitar ladministració.

- [EPILÈPSIA]. Els antihistamínics H1 s'han associat de vegades amb reaccions paradoxals d'hiperexcitabilitat, per la qual cosa podrien disminuir el llindar de convulsions.

- Pacients que presentin [SEDACIÓ], [ASTÈNIA], o que estiguin enllitats.

- [DERMATITIS ATOPICA]. L'administració de dextrometorfà pot estar associada a l'alliberament d'histamina, per tant s'haurà d'evitar en aquests pacients.

- Intervenció quirúrgica. Es recomana suspendre el tractament almenys 24 hores abans d'una intervenció quirúrgica.

- Abús. S'han notificat casos d'abús amb el dextrometorfà, particularment per part d'adolescents. Per tant, cal tenir en compte aquesta possibilitat pel fet que es poden ocasionar efectes adversos greus.

- Dependència. El dextrometorfà ha donat lloc de vegades a quadres de dependència, per la qual cosa es recomana vigilar el pacient. REACCIONS ADVERSES Els components daquest medicament no solen donar lloc a reaccions adverses importants. S'han descrit: - Digestives. [NAUSEAS], [VOMITOS], [ESTRENYMENT], [DIARREA], [DOLOR EPIGASTRICO], [ANORÈXIA], [SEQUETAT DE BOCA].- Neurològiques/psicològiques. [NERVIOSISME], [MAREU], [VERTIG], [EXCITABILITAT], [INSOMNI], [CEFALEA], [SOMNOLÈNCIA].- Cardiovasculars. [ARRITMIA CARDIACA], amb [TAQUICARDIA] i [PALPITACIONS], sobretot a altes dosis o en pacients predisposats. També es pot produir [HIPERTENSIÓ ARTERIAL].- Genitourinàries. [RETENCIÓ URINÀRIA].- Al·lèrgiques/dermatològiques. S'han descrit casos de [REACCIONS D'HIPERSENSIBILITAT], amb [URTICÀRIA] i [ERUPCIONS EXANTEMATICAS]. SOBREDOSI Símptomes: La sobredosi pot donar lloc de vegades a símptomes gastrointestinals inespecífics, com nàusees i vòmits. També poden aparèixer arítmies cardíaques, hipertensió arterial i símptomes d'excitabilitat, amb irritabilitat, insomni i nerviosisme. En nens s'han descrit casos d'al·lucinacions. Tractament: Es recomana instaurar les mesures habituals de desintoxicació, amb emesi forçada, rentat gàstric i administració de carbó actiu, si han transcorregut poques hores des de la sobredosi. Es pot afavorir l'eliminació per diüresi forçada, acidificant l'orina, encara que no és recomanable en casos greus. A continuació es vigilarà el pacient i es procedirà a instaurar un tractament simptomàtic. En cas de convulsions, es poden administrar benzodiazepines per via intravenosa o rectal, segons l'edat. Si es produís depressió respiratòria s'administrarà naloxona. Si fos necessari, es procedirà a instaurar la respiració assistida.