Your cart
No hi ha més productes al teu carro
- [ANTIACIT], [ANTIULCERA PÈPTICA]. L'hidròxid de magnesi és capaç de neutralitzar l'àcid clorhídric gàstric, donant lloc a clorur de magnesi i aigua. Produeix un augment del pH gàstric, disminuint l'acció irritant de l'àcid i la pepsina sobre la mucosa. Els efectes antiàcids depenen de la velocitat de buidament gàstric. En dejú tenen una durada de 20-60 minuts, mentre que amb aliments es prolonguen fins a 3 hores.
- [LAXANT]. L'hidròxid de magnesi és a més un laxant osmòtic, ja que en no absorbir-se és capaç d'incrementar el gradient osmòtic a l'intestí, atraient aigua a la llum intestinal. Disminueix la consistència de la femta i augmenta el seu volum, afavorint el peristaltisme. Els efectes triguen a aparèixer unes 3-6 hores.
ADVERTIMENTS ESPECIALS
- Realitzar un diagnòstic diferencial en pacients sospitosos d'obstrucció intestinal.
- Si el pacient experimenta símptomes com dispèpsia, disfàgia, sensació de sacietat, símptomes d'hemorràgia gàstrica, com cabellera, hematemesi o anèmia, o pèrdua de pes injustificada, cal descartar l'existència de carcinoma esofàgic o gàstric abans d'administrar aquest medicament.
- Abans d'iniciar un tractament, el pacient ha d'estar correctament hidratat i els nivells d'electròlits són normals. No cal iniciar un tractament si aquests nivells estan alterats.
- En pacients ancians o debilitats, es recomana monitoritzar periòdicament els nivells d'electròlits.
ANCIANS
En pacients ancians en tractament amb hidròxid de magnesi durant períodes prolongats de temps, es podrien produir desequilibris electrolítics, amb hipopotassèmia. A més, en aquests pacients és més freqüent la presència d'insuficiència renal (vegeu Precaucions). Es recomana monitoritzar els nivells d'electròlits en aquests pacients.
CONSELLS AL PACIENT
- Abans d'iniciar un tractament davant del restrenyiment, caldria modificar els hàbits de vida. Es recomana una ingesta diària adequada de líquids i fibra, respondre de forma ràpida a l'estímul de la defecació i fer exercici físic.
- Aquest medicament no ha de ser utilitzat per pacients amb obstruccions intestinals.
- Quan s'utilitzi com a antiàcid, es recomana prendre aquest medicament després dels àpats.
- Quan s'utilitzi com a laxant, es recomana prendre aquest medicament en dejú abans de l'esmorzar.
- Si al cap d'una setmana d'utilització, el restrenyiment no millora, persisteix o empitjora, cal consultar el metge o el farmacèutic.
- Consulteu amb el vostre metge i/o farmacèutic en cas d'empitjorament del restrenyiment, o si apareixen símptomes com nàusees o vòmits, inflor abdominal o febre.
CONTRAINDICACIONS
- Hipersensibilitat a qualsevol component del medicament.
- Situacions que podrien ser agreujades per l'efecte laxant, com [OBSTRUCCIÓ INTESTINAL], [PERFORACIÓ INTESTINAL], [MALALTIA INFLAMATÒRIA INTESTINAL] crònica, [APENDICITIS] o [MEGACOLON TOXICO]. Lògicament, no s'ha d'usar en pacients amb [DIARREA].
- Insuficiència renal greu (CLcr menor a 30 ml/minut). No s'ha avaluat la seguretat i l'eficàcia de l'hidròxid de magnesi, per la qual cosa davant el possible risc d'hipermagnesèmia no es recomana utilitzar aquest medicament.
<div> EMBARÀS
Categoria D de la FDA. Normalment es considera innocu, ja que amb prou feines s'absorbeix. Tot i això, alguns estudis preliminars amb hidròxids de magnesi havien observat un possible augment de la incidència de diversos tipus d'anomalies congènites en nens. Tot i això, estudis posteriors no han confirmat aquestes observacions. Es recomana no utilitzar dosis elevades o durant llargs períodes de temps davant del risc d'hipermagnesèmia.
FARMACINÈTICA
Via oral:
- Absorció: L'hidròxid de magnesi és insoluble, per la qual cosa no s'absorbeix a l'intestí. En reaccionar amb l'àcid clorhídric produeix una certa quantitat de clorur magnèsic, que s'absorbeix parcialment (15-30%).
Aliments: L'administració de l'hidròxid de magnesi amb aliments determina el temps d'aparició dels efectes i la durada. La presència d'aliments endarrereix el buidatge gàstric, augmentant la durada dels efectes antiàcids i endarrerint els efectes laxants. Si no hi ha aliments, es produeix lalliberament de petites quantitats de sucs gàstrics cap al duodè, per la qual cosa disminueix la durada dels efectes antiàcids i sacceleren els laxants.
- Eliminació: El magnesi no absorbit s'elimina amb excrements. La petita quantitat que s'absorbeix és eliminada per via renal, i en menor mesura amb la llet i la suor.
Farmacocinètica en situacions especials:
- Insuficiència renal: En cas d'insuficiència renal, es podria produir una disminució en l'eliminació del magnesi, amb el risc d'hipermagnesèmia consegüent.
INDICACIONS
- [ESTRENYMENT]. Tractament sintomàtico del restrenyiment ocasional.
INTERACCIONS
- Anticonceptiu d'emergència a base d'acetat d'ulipristal. L'augment del pH gàstric pot reduir les concentracions plasmàtiques de l'anticonceptiu i disminuir-ne l'eficàcia. No es recomana utilitzar concomitant.
- AINE (àcid mefenàmic, àcid tolfenàmic, flurbiprofè, ibuprofè). S'han descrit casos clínics en què l'hidròxid de magnesi va accelerar l'absorció dels antiinflamatoris. No se sap quin és el mecanisme dacció.
- Atenolol. S'han descrit casos en què els antiàcids van disminuir l'absorció de l'atenolol fins a gairebé un 50%, possiblement per l'augment del pH, que reduiria la velocitat de dissolució del beta-bloquejant. Tot i que la interacció no ha produït símptomes, pot ser important, per la qual cosa es recomana distanciar l'administració dels dos medicaments com a mínim 2 h.
- Atorvastatina. S'han observat disminucions de les concentracions sèriques d'atorvastatina de fins a un 35%, sense afectar l'eficàcia de l'atorvastatina. L'efecte pot ser degut a una disminució de l'absorció per augment del pH o per formació de complexos insolubles. Es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Bisfosfonats (àcid tiludrònic). S'han descrit disminucions de l'absorció del til·ludronat de fins al 60% quan s'administra amb hidròxid de magnesi. L'efecte podria ser degut a la formació de complexos insolubles. Tot i que aquesta interacció no s'ha comprovat amb altres bisfosfonats, no es pot descartar. Es recomana distanciar la presa de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Cimetidina. En diversos estudis hem comprovat que l'administració de cimetidina amb antiàcids pot disminuir l'absorció de l'antiulcerós, encara que aquest efecte és molt variable, amb disminucions de la biodisponibilitat del 3-48%. La importància daquest efecte és molt variable, però per regla general, es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Clorpromazina. S'han descrit casos clínics en què l'administració d'antiàcids disminuïa la biodisponibilitat de la clorpromazina fins a un 20%, amb el risc consegüent de pèrdua dels seus efectes terapèutics. Es desconeixen les causes d'aquesta interacció, però es podria deure a una adsorció física de la clorpromazina per part de l'antiàcid. Es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Digoxina. S'ha comprovat que l'hidròxid de magnesi podria disminuir l'absorció de la digoxina, ja que poden absorbir la digoxina sobre la superfície. Es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Eltrombopag. Possible reducció de l'absorció d'eltrombopag per formació de quelats insolubles amb cations polivalents. Administrar eltrombopag almenys 4 hores abans o després d'aquest medicament.
- Erlotinib. Possible reducció dels nivells d'erlotinib, per reducció de la seva absorció. Els antiàcids augmenten el pH gàstric, cosa que podria disminuir la solubilitat d'erlotinib, la seva absorció i els seus efectes terapèutics. Es recomana administrar almenys 4 hores abans o 2 hores després de la dosi diària de l'antineoplàsic.
- Fenitoïna. S'han donat alguns casos de pacients on l'administració d'antiàcids podria disminuir la biodisponibilitat de la fenitoïna. Es desconeix a què cal aquest efecte, però podria ser per canvis en la solubilitat de la fenitoïna, en variar el pH gàstric, i per l'increment del peristaltisme. Es recomana distanciar l'administració dels dos medicamentsmínims 2 h.
- Gabapentina. S'ha observat una certa disminució dels nivells de gabapentina en administrar-los conjuntament o en les dues hores posteriors a la presa d'un antiàcid amb hidròxid de magnesi i algeldrat. Es recomana administrar la gabapentina 2 hores abans d'un antiàcid.
- IECA (captopril, fosinopril). En alguns estudis s'han descrit disminucions de la biodisponibilitat del 45% per al captopril i del 30% per al fosinopril en utilitzar-los amb antiàcids. No es coneix el mecanisme dacció. Es pot produir una pèrdua dels efectes de l'antihipertensiu, per la qual cosa es recomana distanciar l'administració dels dos medicaments com a mínim 2 h.
- Ketoconazol. S'ha comprovat que els antiàcids podrien disminuir l'absorció del ketoconazole, amb la possible pèrdua d'eficàcia terapèutica. Es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Lansoprazol. En estudis farmacocinètics s'ha comprovat una reducció de l'àrea sota la corba del 13% i de les Cmax del 27%. Sembla que els efectes són deguts a una menor absorció del lansoprazol per l'augment de pH. Es recomana separar l‟administració d‟aquests medicaments almenys 1 h.
- Penicilamina. S'ha comprovat que els antiàcids podrien disminuir l'absorció de penicilamina al voltant del 35%, probablement a causa de la formació de complexos insolubles. A causa de la possible pèrdua de l'efecte terapèutic, es recomana distanciar l'administració dels dos medicaments com a mínim 2 h.
- Poliestirenosulfonat sòdic. S'han donat casos de pacients en tractament amb hidròxid magnèsic i el poliestirè en què es va donar alcalosi metabòlica. L'efecte podria ser degut a la unió del poliestirè i el magnesi, que impediria que el magnesi neutralitzés ions bicarbonat, que hi accediriala sang donant lloc a alcalosi. Es recomana evitar aquesta associació, sobretot en pacients metabòlicament inestables.
- Prednisona. S'han observat reduccions importants (25-50%) de la biodisponibilitat de prednisona quan s'administra amb antiàcids. Es desconeix el mecanisme dacció, però es recomana distanciar la presa dels dos medicaments almenys 2 ho substituir la prednisona per prednisolona.
- Quinidina. S'han donat casos clínics de pacients amb disminució de l'aclariment renal i la toxicitat per quinidina en administrar aquesta combinada amb antiàcids. L'efecte podria ser degut a una alcalinització de l'orina. Es recomana evitar l'associació i, si cal, monitoritzar la dosificació de quinidina.
- Quinolones (ciprofloxacina, enoxacina, esparfloxacina, moxifloxacina, norfloxacina, ofloxacina, perfloxacina). S'han descrit multitud de casos de reduccions importants de la biodisponibilitat de les quinolones en administrar amb antiàcids, que fins i tot podrien produir el fracàs terapèutic de l'antibiòtic. Els efectes podrien ser deguts a la formació de complexos insolubles en unir-se els cations metàl·lics al nucli quinolònic. Es recomana distanciar ladministració de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Ranitidina. S'ha comprovat en estudis que els antiàcids podrien disminuir els nivells plasmàtics al voltant del 30%, pel que sembla una disminució de l'absorció de ranitidina per canvis en el pH. Es recomana evitar aquesta associació o fer servir almenys baixes dosis d'antiàcids.
- Sals de ferro. S'han descrit casos en què l'hidròxid de magnesi i altres antiàcids disminuïen l'absorció de sals de ferro. Els efectes podrien ser deguts a la formació de complexos poc solubles. Es recomana distanciar la presa d'aquests suplements de ferro i antiàcids de magnesi almenys 2 h.
- Salicilats (àcid acetilsalicílic, àcid salicílic). S'han donat casos de pacients en tractament amb hidròxid de magnesi i salicilats, en què es produïa una disminució dels nivells plasmàtics del salicilat, degut probablement a una alcalinització de l'orina. Podria produir-se una pèrdua de l'eficàcia dels salicilats.
- Sulpirida. En estudis farmacocinètics s'ha comprovat que els antiàcids podrien reduir la biodisponibilitat de sulpirida fins a un 32%. Es recomana distanciar la presa de tots dos medicaments almenys 2 h.
- Tetraciclines (clortetraciclina, demeclociclina, doxiciclina, tetraciclina). S'han donat multitud de casos en què l'administració d'antiàcids disminuïa la biodisponibilitat de les tetraciclines, ja que formen complexos insolubles amb cations di i trivalents. Hi ha risc de pèrdua d'eficàcia, per la qual cosa cal distanciar l'administració dels dos medicaments almenys 2 h.
- Vitamina D. El magnesi competeix amb el calci en la seva absorció, i totes dues són facilitades per la vitamina D. Pacients en tractament amb vitamina D i antiàcids de magnesi podrien desenvolupar hipermagnesèmia, sobretot en pacients amb insuficiència renal. Es recomana evitar aquesta associació.
LACTÀNCIA
El magnesi s'excreta en petites quantitats amb la llet, de manera que s'han donat casos de diarrees al lactant. Tot i això, no s'esperen efectes greus, per la qual cosa es pot utilitzar, sempre que no s'utilitzi a altes dosis o durant períodes prolongats de temps.
NENS
El magnesi s'excreta en petites quantitats amb la llet, de manera que s'han donat casos de diarrees al lactant. Tot i això, no s'esperen efectes greus, per la qual cosa es pot utilitzar, sempre que no s'utilitzi a altes dosis o durant períodes prolongats de temps.
NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ
- Suspensió: ingerir directament, o barrejada en aigua, sucs o infusions. És recomanable prendre cada dosi amb líquid abundant (200 ml, un got ple).
POSOLOGIA
- Adults, ancians i adolescents a partir de 12 anys, oral:
POSOLOGIA EN INSUFICIÈNCIA RENAL
* ClCr > 30 ml/min: Precaució, vigilant la possible hipermagnesèmia
* ClCr < 30 ml: no se'n recomana l'ús per risc d'hipermagnesèmia.
PRECAUCIONS
- [INSUFICIÈNCIA RENAL]. En cas d'insuficiència renal es pot produir una acumulació de magnesi, amb el risc consegüent d'hipermagnesèmia. En pacients amb insuficiència renal lleu o moderada (CLcr entre 30-90 ml/minut) pot ser necessari un reajustament posològic. No s'ha avaluat l'eficàcia i la seguretat d'aquest medicament en pacients amb insuficiència renal greu (CLcr menor a 30 ml/minut), per la qual cosa no se'n recomana l'ús.
- Símptomes d'obstrucció intestinal. Abans d'iniciar un tractament amb un laxant, s'aconsella fer un diagnòstic diferencial d'obstrucció intestinal en pacients amb símptomes com [NAUSES], [VOMITS] o [DOLOR ABDOMINAL] d'origen desconegut, o [DISTENSIÓ ABDOMINAL].
– Tractament a llarg termini. Els antiàcids eliminen els símptomes relacionats amb les malalties de l'àcid, que són comuns als de processos malignes com ara [CÀNCER D'ESTOMAG] o [CÀNCER D'ESOFAG]. Per tant, existeixel risc d'endarrerir el diagnòstic d'aquests processos.
PRECAUCIONS RELATIVES A EXCIPIENTS
- Aquest medicament conté sacarosa. Els pacients amb [INTOLERÀNCIA A FRUCTOSA] hereditària, malaabsorció de glucosa o galactosa, o insuficiència de sacarasa-isomaltasa, no han de prendre aquest medicament.
REACCIONS ADVERSES
Els efectes adversos de magnesi hidròxid són, en general, lleus i transitoris. Les reaccions adverses més característiques són:
- Digestives. És comú (1-9%) l'aparició de [DIARREA].
- Hidroelectrolítiques. En casos puntuals, sobretot en tractaments perllongats o en pacients amb insuficiència renal important, es podria produir [HIPERMAGNESEMIA] (Vegeu Sobredosi).
REACCIONS ADVERSES RELATIVES A EXCIPIENTS
- Per contenir parahidroxibenzoat de metil pot provocar [REACCIONS D'HIPERSENSIBILITAT] (possiblement retardades).
SOBREDOSI
Símptomes: Després d'una sobredosi s'espera l'aparició de diarrea. Si la sobredosi és greu, pot aparèixer hipermagnesèmia. Els símptomes de la hipermagnesèmia inclouen rubor, set, hipotensió, nàusees, vòmits, astènia, confusió, marejos, visió borrosa, atàxia i debilitat muscular. En els casos més greus poden aparèixer arítmies cardíaques, depressió respiratòria, coma i fins i tot mort per parada cardíaca.
Tractament: Cal suspendre immediatament l'administració del medicament. Caldrà accelerar l'eliminació del magnesi de l'organisme, mitjançant diàlisi peritoneal i administració de clorur de calci. També es podrà realitzar una diüresi forçada mitjançant l'administració de diürètics com la furosemida o l'àcid etacrínic. En cas que apareguessin desequilibris hidroelectrolítics es podran administrar solucions d'electròlits.
COMPOSICIÓ
MAGNESI, HIDRÒXID: 2,4 GRAMS
SACAROSA (EXCIPIENT): 0
SORBITOL (E-420) (EXCIPIENT): 0
PARAHIDROXIBENZOAT METIL (EXCIPIENT): 0 - SODI (SAL)
PARAHIDROXIBENZOAT PROPIL (EXCIPIENT): 0 - SODI (SAL)
