Venoruton és un medicament vasoprotector a base d'oxerutines. Les oxerutines de Venoruton són una barreja de bioflavonoides derivats del rutòsid, sent la majoritària la troxerutina.
L'efecte farmacològic principal de les oxerutines és la reducció de la velocitat de filtració de l'aigua i de la permeabilitat microvascular a les proteïnes. Per la seva acció sobre l'endoteli vascular, amb l'estabilització de la membrana endotelial i la consegüent reducció de la permeabilitat capil·lar, les oxerutines actuen clínicament sobre la infiltració edematosa, el dolor, els trastorns tròfics i les diverses manifestacions patològiques que caracteritzen el quadre de la insuficiència venosa crònica.
Venoruton presenta gran afinitat per l'endoteli capil·lar i de les vènules, protegint les cèl·lules davant l'estrès oxidatiu.
Després de la seva administració donen lloc a una disminució de la permeabilitat vascular, la restauració del reflex venoarteriolar, un augment del temps d'ompliment venós i un augment de la pressió transcutània d'oxigen. Tots aquests efectes tenen com a conseqüència final la disminució de l'edema a les cames.
CONTRAINDICACIONS
- Hipersensibilitat coneguda a qualsevol dels components.
EMBARÀS
No hi ha indicis que pugui exercir algun efecte perjudicial durant l'embaràs, sobre el fetus o sobre el nounat. Això no obstant, s'ha de recomanar a les dones que planegin quedar-se embarassades o estiguin en el primer trimestre d'embaràs que prenguin aquest medicament només sota prescripció mèdica.
FARMACINÈTICA
La farmacocinètica de les oxerutines ha estat estudiada al ratolí, la rata, el gos, al mico rhesus ia l'home. La progressiva substitució de grups hidroxil de la molècula original de la rutina, per grups hidroxietil, dóna com a resultat un augment de la hidrosolubilitat, una major resistència de la molècula a la degradació bacteriana a l'intestí i una disminució de la seva fixació a les proteïnes. El valor d'aquesta fixació, feble i reversible, de les oxerutines a les proteïnes és de 30% aproximadament. La detecció dels glicòsids de les oxerutines i dels seus corresponents glucurònids en orina i bilis (14-20% d'una dosi administrada a rates per via oral) demostra que el compost s'absorbeix. Hi ha un elevat efecte de primer pas hepàtic i circulació enterohepàtica. L'eliminació es realitza principalment per via biliar (prop del 65% de la molècula eliminada) i per via urinària, i aquesta excreció és pràcticament completa entre les 24 i les 48 hores. Les oxerutines no travessen la barrera hematoencefàlica.Després de l'administració oral o intravenosa, el pas de les oxerutines a través de la placenta és mínim, trobant-se únicament traces als fetus de rates o ratolins. De la mateixa manera, només s'han trobat traces d'oxerutines a la llet de rates en període de lactància. nivells detectables fins a 120 hores després de la seva administració. La disminució de la concentració passa biexponencialment. El 3-6% de la radioactivitat administrada és excretada per l'orina en 48 hores. La vida mitjana d'eliminació aparent varia de 10 a 25 hores, però és relativament constant per a un mateix individu. S'ha confirmat en humans l'eliminació d'oxerutines per via biliar, així com la formació de metabòlits glucurònids.
INDICACIONS
- [INSUFICIÈNCIA VENOSA] lleu. Tractament en adults dels símptomes relacionats amb la insuficiència venosa lleu de les extremitats inferiorés, com dolor, sensació de pesadesa, tibantor, formigueig i picor en cames amb varius o cames inflades.
LACTÀNCIA
No es disposa de dades específiques en humans; s'aconsella interrompre el tractament durant la lactància.
NORMES PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ
Dissoldre el contingut del sobre en 1 got daigua i beure a continuació.
POSOLOGIA
- Adults, oral: Dosi inicial: 1 sobre/dia. L'alleugeriment dels símptomes es produeix, habitualment, en les primeres 2 setmanes.
Si no senteu alleugeriment a les 2 setmanes o els símptomes empitjoren, heu de consultar el metge, podent continuar el tractament fins a 2-3 mesos.
No es recomana en menors de 18 anys.
PRECAUCIONS
- S'haurà de realitzar un especial control clínic en pacients amb [ULCERA PEPTICA], [HEMORRÀGIA] greu o [TROMBOPÈNIA].
REACCIONS ADVERSES
S'han notificat les reaccions adverses següents, principalment associades a l'ús de la forma oral, de freqüència rara (0,01-0,1%) o molt rara (<0,01%): - Digestives: Rares: [FLATULÈNCIA], [DIARREA], [GASTRÀLGIA], molèsties gàstriques i [DISPÈPSIA].- Cardiovasculars: Molt rares: [RUBORITZACIÓ] - Neurològiques/psicològiques: Molt rares: [CEFALEA] i [MAREU].- Al·lèrgiques/dermatològiques: Rares: [ERUPCIONS EXANTEMATICA ], [PRURIT] i [URTICÀRIA]. Molt rares: [ANAFILAXIA], reaccions anafilactoides i [REACCIONS D'HIPERSENSIBILITAT]. Les reaccions cutànies, reaccions adverses principals descrites amb l'ús tòpic, solen desaparèixer quan s'interromp el tractament. - Generals: Molt rares: [ASTENIA].